A l’aigua! PDF

Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. Perquè s’originin les precipitacions s’han de A l’aigua! PDF quatre condicions.


Författare: Émile Jadoul.

Els efectes dels microclimes urbans porta a un increment de les precipitacions, tant en quantitat com en intensitat, que cauen sobre les ciutats. L’escalfament global també està causant canvis en els patrons de les precipitacions a nivell planetari. La freqüència i la natura de les precipitacions a una determinada zona geogràfica són dues característiques importants del seu clima. Segons la humitat relativa de l’aire que es troba sota del núvol, una part de les gotes de pluja poden evaporar-se abans d’arribar a terra.

Quan l’aire és molt sec, la pluja s’evapora completament abans d’arribar a terra i dóna origen al fenomen conegut amb el nom de virga. Les precipitacions són un dels components principals del cicle de l’aigua i són responsables de dipositar la major part de l’aigua dolça del planeta. 000 km3 d’aigua en forma de precipitació, d’aquests 398. Entre els mecanismes que produeixen la precipitació s’inclouen els processos convectius els d’estratificació i els orogràfics que formen els núvols.

Habitualment les petites gotes que formen els núvols es comencen a formar a l’aire per sota del punt de congelació quan l’aire és elevat i esdevé lleugerament sobresaturat en relació a la temperatura de l’entorn. Primer es formen gotes molt petites que constituiran els núvols, a mesura que aquestes gotes ascendeixen passen pel punt de congelació, però romandran en estat líquid si no hi ha la presència de nuclis de congelació, que són molt menys abundants que els de condensació. Les petites gotes creixen a velocitats diferents, segons la concentració de vapor d’aigua, i també es desplacen a velocitats diferents en funció del seu diàmetre i dels corrents ascendents. El pluviòmetre mesura directament la precipitació líquida o pluviometria. En el cas d’haver neu al pluviòmetre aquesta es fon amb una quantitat coneguda d’aigua calenta i es determina com a litres d’aigua líquida.

El gruix de neu no es pot convertir directament en un volum exacte d’aigua, ja que depèn de factors com la compactació de la neu. El gruix de neu es determina amb l’ús de pals de sondeig. De vegades es fa un aforament de la neu d’un lloc amb una estimació de l’aigua disponible quan la neu es fongui o per prevenir allaus. Cambridge University Press, 11, 4, 2004, pàg. La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 març 2019 a les 20:36. Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.